Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
esfondrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esbotzar rebentar. Rebentar una porta. abatre, destruir, demolir, enderrocar. 2 (esfondrar-sepron.) anar a fons ensulsiar-seo ensulsir-se esllavissar-se esbucar-se esbaldregar-seo esboldregar-se escagassar-se enfonsar-se, ensorrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
esbotzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esfondrar. Esfondrar una porta. rebentar. Rebentar una porta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
enderrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 demolir desbastir abatre derrocar derruir arruïnar(->), convertir en ruïna. tirar a terra. Han tirat a terra aquell casalot vell. enrunar esfondrar esbucar esbalmar ensorrar tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. desmantellar, enderrocar les fortificacions d [...]
|
|
4.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doctrina, etc.) enderrocar(una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar(->) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. [...]
→ gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat (d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.) enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar (→) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. ensorrar (una construcció. També fig.) desolar (un país, una contrada, etc.) devastar, íd. esvair, íd. afollar. Afollar nius. esquinçar (fig.) talar, arrasar poblats, boscos, camps. delir, destruir del tot. desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta. no deixar pedra sobre pedra volar (una construcció amb un explosiu) desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau. subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla) descossolar, destruir els fonaments d'una cosa. reduir a no res liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió. fer cendres (una cosa) (fig.) arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.) anihilar o aniquilar anorrear abismar consumir desgastar dissipar (les il·lusions, etc.) exterminar (gent, animals, plantes) extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.) rocolar, destruir una cosa a cops de roc. fer pols (una cosa) delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites. deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals. Ant. Conservar. Mantenir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
enfonsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer anar cap al fons. afonar enfondir ensotar, enfonsar en un sot. sumir, enfonsar sota la terra o l'aigua. abismaro abissar, enfonsar en un abisme. submergir, enfonsar dins un líquid. esfondrar fer anar a fons engolir, fer desaparèixer sobtosament dins un abisme, un corrent, etc. El [...]
|
|
6.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocaro derrocar derruir demolir tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasaro assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar(també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar [...]
|
→ gastar, corroir.
abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements.
demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.)
enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.)
derrocar, íd.
derruir, íd.
arrasar, destruir fins arran de terra.
arranar, íd.
assolar, íd.
destrossar (→)
aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases.
esfondrar. L'allau va esfondrar l'església.
ensorrar (una construcció. També fig.)
desolar (un país, una contrada, etc.)
devastar, íd.
esvair, íd.
afollar. Afollar nius.
esquinçar (fig.)
talar, arrasar poblats, boscos, camps.
delir, destruir del tot.
desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta.
no deixar pedra sobre pedra
volar (una construcció amb un explosiu)
desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau.
subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla)
descossolar, destruir els fonaments d'una cosa.
reduir a no res
liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió.
fer cendres (una cosa) (fig.)
arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.)
anihilar o aniquilar
anorrear
abismar
consumir
desgastar
dissipar (les il·lusions, etc.)
exterminar (gent, animals, plantes)
extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.)
rocolar, destruir una cosa a cops de roc.
fer pols (una cosa)
delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites.
deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals.
Ant. Conservar. Mantenir.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana